No abunden els antecedents relatius a la fundació de Godelleta, coneguda per "Godayla" en el llibre de Repartiment. Durant la dominació àrab, va ser una simple alqueria, dependent de Chiva. No seria de poca importància, perquè tenia la seua fortalesa, la torre moruna de la qual encara subsistix enfront de la Plaça de L'Església. Conquistada als moros pel Rei El senyor Jaume, va ser donada per este a la família dels Cardona el 28 de juliol de 1238, i més tard va passar a propietat del Duc de Medinaceli.

Torre moruna, situada frente a la iglesia.

En 1547, es va erigir en rectorat de moriscos, i en 1574 va ser declarada independent, quedant davall l'advocació de Sant Pere Apòstol. En aquella època, el poblat comptava amb 18 cases de moriscos i altres tantes de cristians antics.

Expulsats els moriscos de Godelleta i de la resta del Regne de València (any 1609), va quedar quasi deshabitada, per la qual cosa gran part de les terres d'este terme van romandre incultes llarg temps, fins que la família dels Medinaceli, propietària del lloc, en concret el Marqués d'Aitona, que va haver d'estendre una nova carta de repoblament, va portar diverses famílies de llauradors d'Alcublas, les quals en 1610, van quedar definitivament assentades en el terreny, apoderant-se del mateix i imposant els seus modes i costums, fins a tal punt que la llengua valenciana, única que es coneixia a Godelleta, va ser reemplaçada per la castellà-aragonesa que parlaven els nous habitants.